Bèth-arremat de trobadors serviren los mei grans princes e mecènas dau monde occidentau, notadament en Catalonha, Castilha mei Italia de bisa. Dens aquelas regions de las corts aristocraticas, princièras o quite reiaus tenen atau una fòrta identitat culturau occitana.
L’art daus trobadors es particulariament presat a la cort daus reis d’Aragon qui son tanben comtes de Barcelona e, sivant los epòques, sénhers de Montpelhièr e comtes de Provença.
Marcabrun e Pèire d’Alvèrnhe an cantat Ramon-Berenguèr IV. Son hilh, Amfós II (1157-1196) protegit benlèu Pèire Vidal e Guiraud de Bornelh e son rehilh Pèir II (de capas a 1174-1213) arreculhit probable Raimond de Miraval, Gui d’Ussèl e Azemar-lo-Nègre, premèir que de se pérder la vita au bòrn de la noblessa occitana pendent la crotzada albigesa.
Bèth-arramat de trobadors catalans floriren alentorn d’aquesta cort. Guilhèm de Bergadan, Guiraut de Cabrèra, Cervèri de Giròna, Uc de Mataplana, sénher catalan blaçat eth tanben a Muret, loquau protegit eth medís lo grand poèta catalan d’expression occitana Raimond Vidal de Besalú (de capas a 1196-1252)…
Frem de trobadors occitans, après la crotzada, se despatrièren en Aragon, coma Pèire Cardenal, Aimeric de Peguilhan, Bernat Sicard de Marvejòls, Pèire Basc… Mei tard, Guiraud Riquièr hit mantes sejorns en Aragon mei en Catalonha, dau temps que servissèva la cort de Castilha.
Entre 1157 e 1230, los reiaumes de Castilha mei de León furen escarraishats.
Amfós IX de León (1187-1230), rei mecènas, poèta e musicaire eth-medís, cantat per bèth-arramat de trobadors, aculhit probable Pèire Vidal e lo Perigòrd Elias Cairèl (debut dau sègle XIII). Uc de Sent-Circ hit tanben quauques passatges en Castilha aicí com dens d’autas corts espanhòlas. Lo Cevenòu Perdigon, lo Tolosenc Aimeric de Peguilhan, lo Bordalés Guiraud de Calanson hasuren benlèu partida daus clients de las corts castilhanas.
Damb Amfós X lo Sabent (1221-1284), autor (en galician, non en castilhan) de las Cantigas, culminèt lo prestigi de la cort de Tolèda que s’i illustrèren Guiraud Riquièr, Guilhèm Montanhagòl, At de Mons e Paulet de Marselha capvath los pus silhejants artistas e òmis de lètras d’Espanha, de Catalonha, d’Italia amei dau monde arab.
En Navarra senhoregèt Sanche VII (1194-1234) que Guiraud de Bornèlh encontrèt benlèu, apuei Thibaut IV de Champanha (1201-1253), un daus premeirs grans trouvères, sembla estar fortament influençat per la lirica trobadoresca.
Dens la peninsula italiana, la maison de Montferrat, notadament Bonifaci (1150-1207), un daus captaus de la quatau crotzada qui se morit rei de Thessalonica, s’avè hèit shéguer Raimbaud de Vaquèiras – qui servit dens mantas corts de la peninsula, coma ende Gènoa mei Tortona – amei lo Lemosin Gaucèlm Faidit (que’u shegut benlèu en crotzada), e lo Tolosenc Pèire Vidal.
A la cort de Savòia, dau temps de Tomàs Ièir (1178-1233) viscuren lo Tolosenc Pèire Raimon e lo Medoquin Aimeric de Belenòi, loquau cantèt las beutats de Margarida de Genevés, molher de Tomàs Ièir apuei estut protegit per son hilh Aimon.
La corteta de Lunigiana, dens los Apenins, estut gobernada aus sègles XII e XIII per daus marqués sobirans losquaus furen cantats e plorats per Raimbaud de Vaquèiras, Aimeric de Belenòi, Aimeric de Peguilhan, Falquet de Romans, Pèire Raimon mei Albèrt de Sisteron.
A Ferrara, la granda familha d’Èste protegit a l’Atge Mejancèir frem de trobadors, coma Aimeric de Peguilhan, qui cantèt e plorèt lo marqués Azzo VI, mòrt en 1212. Sos successors protegiren Pèire Raimon e Guilhèm de la Tor. Uc de Sent-Circ et Sordèl serviren a la cort de Padoa.
Lo tralh d’aquela poesia occitana capvath la peninsula italiana estèt talament hòrta, qu’au començament dau sègle XIV, ce-ditz Jeanroy, es en occitan que compausava lo joglaire Ferrarino, de Ferrara. Uc Faidit redigit dens lo mèsme temps en Italia una gramatica occitana, lo Donat provençau, mantas annadas après la redaccion de la Doctrina de Cort, de Raimon Vidal de Besalú que Terramagnino de Pisa virèt en vèrs. Los poètas toscans Terramagnino de Pisa, Dante da Maiano Paolo Lanfranchi da Pistoia qui compausavan en toscan mei en occitan, coma mei d’òra Alberico da Romano, firen compilar dens cançonèirs las tençons, razons, cançons et sirventés daus trobadors occitans, que Dante Alighieri poscut legir eth tanben.