De Dante a Max Roquèta, daus poètas de la Pleiada a Leò Ferré e Alan Baschung ; l’eretatge poetic daus trobadors b’es multiple e omnipresent de long daus ueit sègles de poesia occidentau que nos desseparan d’eths ; quitament après qu’augin oblidat son existéncia e son art.
Aquò’s dens la peninsula italiana que la transmission de l’art daus troubadours s’a fèita de la mòda la pus hòrta e la pus immediata. Frem de grans mèstes dau trobar hiren son camin de l’auta part daus Aups, coma Rambaud de Vaqu-iras, Pèire Vidal et Gaucèlm Faidit a Montferrat, Aimeric de Peguilhan a Ferrara, Uc de Sent-Circ a Padova...La premsa de la poesia occitana estut plan fòrta dens l’Italia dau Trecento e dau Quattrocento, de mòdas que daus poètas daus grans, aicí com Terramagnino da Pisa, Dante da Maiano o Paolo Lanfranchi de Pistoia compausavan en occitan tanplan com en toscan. Hasuren d’aqueth temps copiar e compilar dens la peninsula las òbras daus trobadors dens canzonieri, tant com Uc Faidit compausèt una gramatica occitana en Italia, e que Terramagnino revirèt la Doctrina de Cort dau trobador catalan Raimon Vidal de Besalú.
En França, l’art daus trobadors influencièt grandament los trouvères, équivalent d’òil daus trobadors, poètas cortés sobent salhits de la noblessa e dau clergat, poètas e musicians mais tanben daus còps joglaires. Certans d’entre eths, coma lo comte Thibaut IV de Champanha, rei de Navarra (1201-1253), incarna lo junhet entre França e l’Euròpa dau mieijorn. Que fut tanben un daus màgers e talentuós trouvères, escrivent en dialécte champenés. Probable que l’art daus trobadors, que poscut descubrir en Navarra e que coneishèva alavetz son cim, l’augi influenciat per las suas quitas creacions.
Lo maine germanic coneishut una aviada poeticò-musicau analòga aus trobadors occitans : los minnesänger, poètas e musicians mèi que mèi nòbles, cantant lo minne, version germanica de l’amor cortés. Si nat ligam n’estut desmostrat entre los trobadors occitans e los minnesänger, conven egau de rapelar que los trobadors Aimeric de Peguilhan (cap a 1175-1230) e Guilhèm Figueira (cap a 1195-1250) obrèren ende la cort de l’emperador germanic Frederic II.
La peninsula iberica, alavetz hòrt pròcha culturalament e politicament dau monde occitan, n’es pas endeçà dens la difusion de l’art daus trobadors. Raimond de Miraval e Gui d’Ussèl obrèren probable ende la cort de Pèir II d’Aragon, sobiran catalan de la maison de Barcelona qui se batut e morut a Murèth, aus costats de la chivaleria occitana. Los Catalans Guihèm de Bergadan, Guiraut de Cabrèra, Cervèri de Giròna, Uc de Mataplana serviren aqueth prince letrat. Pèire Cardenal, Aimeric de Peguilhan, Bernat Sicard de Marvejòls viscuren tanben en Aragon, amèi en Castilha. Amfós X lo Savi o le Sabent (1221-1284) hit de sa cort, basada a Tolèda, un centre de produccion artistica excepcionau, aon obrèren los trobadors Guiraud Riquièr e Guihòm Montanhagòl. Lo quite rei, poèta e musician, fut fortament influenciat per la lirica trobadorèsca dens sas òbras, las Cantigas dedicadas a la Vierja. Aus sègles XV e XVI, la tralha de la poesia daus trobadors es encara de conéisher capvath los recaptadueirs taus coma lo Cancionero del Palacio.
Neishut a Florença en 1265, Dante Alighieri es un daus pilars de l’identitat italiana, coma augent contribuit ad impausar lo dialècte toscan – sòla de l’italian modèrne – de cara a tots los parlars italics de la peninsula. Dante coneishèva fòrt bien l’òbra daus trobadors atau coma sas vitas (çon que li permit, pr’exemple, de botar Bertran de Bòrn dens lo cercle vinta-ueitau de l’In.hèrn, coma maishant conselhèir dau duc d’Aquitània) que venèvan recentament d’estar copiadas e compiladas en Italia. Dens son tractat de lingüistica e sociòlingüistica De vulgari eloquentia (de cap a 1305), Dante nomenta entermiei los grans poètas d’expressionvernaculària, òutre Bertran, los Perigòrds Arnaud Danièl de Rebeirac e Guiraud de Bornèlh, que jutja coma estant daus màgers.
Un chic mèi tardiu, Francesco Petrarca (1304-1374) èra toscan eth tanben. Gran viatjaire, estudièt en Occitania – a Carpentràs, apuei a Montpelhièr – permèir de se’n tornar en Italia, a Bolonha. Sejornèt bien daus còps en Provença, en Comtat Venaissin, pròche de la hont de Vaucluse qu’estimava frem. La tèrra provençau, de son quite avot, fut end’eth una granda dotz d’inspiracion. Viardèt tanben capvath Euròpa. Dens son òbra màger, lo Canzionere, dedicat a Laura de Sade, l’egeria de sa vita, Petrarca s’inspira beròi daus còdes e topoï de l’art daus trobadors, mèi que mèi pertocant l’imatge de la dauna – a còps amolonada damb la Senta Vièrja, atau coma endaus modèles occitans – o l’expression de la pena amorosa, tot a l’encòp patir e jòia per l’aimador. Petrarca representa un estat fondamentau de l’istòria de la posteritat de l’art daus trobadors, tant contribuit, en transcendissent son estetica, a la har vàder universau.
De fèit, si Petrarca s’apasturèt daus còdes de la fin amor, ne s’a pas acontentat de’us copiar : los a transcendits, reemplegats dens una estetica auta, hargant la cauç d’autes còdes estetics ausquaus los eretats de la lirica occitana medievau s’abarrejaràn estreitament, balhant l’aviada au petrarquisme, varianta dau maneirisme poetic. ‘Quò’s pr’aqueth mejan que, se malhant d’autes noms, se transpausant en Arcadia, enriquits dau neò-pastoralisme imitat d’Esiodes, Teocrite o Vergile, los còdes de la cortesia ne moriràn pas qu’ende tornar vàder. La dauna cantada per Guilhèm IX d’Aquitània ou Bernat de Ventadorn reviu, aicí coma une resurgéncia, dens l’Aminta dau Tasse (que sos jardins hèsen reclam aus verdurèirs medievaus), dens la Diana de d’Aubigné, après ager prés un temps lo tèn de la Laura de Petrarca.
Lo cardenau Pietro Bembo (1470-1547), Antonio Tebaldeo (1456-1537), Panfilo Sasso o Angelo Poliziano, hèsen partida daus poètas italians qu’espanden l’estetica petrarquista en Euròpa, creant çòn que diràn lo neò-petrarquisme. En França, La Pleiada, entorn de Dorat, Du Bellay et Ronsard, adopta l’estetica petrarquista. Lo recaptadueir de poèmas L’Olive de Du Bellay es una de las permèiras illustracions dau neò-petrarquisme en França. La continuitat d’un motiu trobadoresc tau coma la nueit, parçonèira paradoxala de l’acte d’amor, es present dens aqueth recaptadueir (La nuit m’est courte et le jour trop me dure ; L’obscur m’est clair et la lumière obscure ). La figura de la dauna, adorada en balàs e lo tèma dau mau d’amor dont es tanben hont de gai son p’au verai omnipresents.
L’evolucion daus gosts, deishant mèi de plaça à l’expression d’un jo affectiu, donarà neishénça a l’estetica baròca, shens qu’aqueths topoï deishin d’estar omnipresents. Los martirs, sospirant aus pès de Filís o Clorís (aulhèiras d’Arcadia dreit salhidas de l’òbra de Vergile) dont pasheiran capvath las òbras de Voiture, Tristan l’Ermite o Benserade ne son qu’una resurgéncia, sos d’autas pelhas, dens una auta lenga, de la medissa vea poetica. L’art dau trobar se transcendís encara a òps de ne pas bàter son dalh.
La redescaperada de l’existéncia de ‘queth art fondador de l’estetica occidentau es estada estreitament ligada a la presa de consciéncia progressiva praus Occitans de l’existéncia de sa lenga amèi de sa cultura, aicí coma de la valor de son patrimòni litterari. Alavetz, dens lo temps que Pèir de Garròs, Augèr Galhard o Loís Belaud de la Belaudièra èran influenciats eths tanben prau neò-petrarquisme, le célèbre Miquèu de Nòstra-Dama dishut Nostradamús (1503-1566) qui lo permèir sembla redescobrir los trobadors provençaus (notadament Bertran d’Alamanon) e les-i tòrna dar una plaça dens lo patrimòni literari provençau. Tot au long daus sègles XVII e XVIII, méntre l’existéncia d’una literatura occitana s’assolida, los trobadors son mentavuts e nomentats, capvath lo temps, shens qu’una vertadèira antologia ne les-i sigue çaquelà consacrada. Las òbras d’erudits taus coma La Curne de St-Palais (1697-1781) donan neishénça as permèiras antologias de literatura trobadoresca.
Aquò’s lo sègle XIX que tornarà méter los trobadors ende la sua vertadèira plaça, tant vau díser au corau de la genèsa de la poesia europenca. Damb los erudits occitans dau temps pre-felibrenc, taus coma la marqués de Ròchaguda (1741-1834) Francés-Just-Maria Raynouard (1761-1836), los trobadors, percebuts capvath lo prisme romantic de l’atge d’aur perdut, se tòrnan gahar una actualitat. L’ “estile trobador”, apitat sus una vision idealizada d’un Atge Mejancèir fantasmat serà a la teda de l’estetica literària, poetica (Victòr Hugo) e arquitecturau (Viollet-le-Duc) dau sègle XIX. La redescaperada de l’òbra trobadoresca influençarà tanben prohondament Frederic Mistrau (1830-1914), amèi tot lo movement felibrenc, que’us botaràn au corau dau ginh creatiu occitan. Part e òutra , la scripta literària occitana medievau adobarà la sòla de çon que diràn bien lèu la grafia classica de l’occitan. Aquò’s en efèit au contacte de l’òbra daus trobadors que Mistrau, apuei l’abat Roç, ‘sajaràn eths permèirs de reviscolar una grafia occitana coherenta.
‘Quò pòt semblar una rimolejada d’assolidar que l’art daus trobadors n’estut jamèi aussí actuau qu’aus sègles XX e XXI. Au renovèth de la lenga occitana, de sa literatura e de sa poesia, s’a venguda amainar una novera apròcha de l’art troubadouresc, gavidada per daus cercaires e òmes de letras. Tot sorra-borra, mentavem Renat Nellí, tout a l’encòp universitari e poèta occitan, autor d’òbras revivalistas directament salhidas de l’art daus trobadors, Pèir Bèc, au perhiu similar, encara Jan Bondon, que l’òbra sua es literalament abitada praus trobadors, amèi encara Max Roquèta, Miquèu Camelat, Prospèr Estiu o Loisa Paulin...
Mèi susprenent egau, e totun talament evident, es l’omnipreséncia de referéncias manifestament inconsciéntas au trobar dens l’òbra de poètas-compositors contemporans : tau tornadura d’Alan Bashung, de Bertran Cantat, e plan solide de Jacme Brel, Leò Ferré o Geors Brassens nos remembran, au tornar d’una escota, que los poètas qui an inventat lo díser e lo pensar de l’amor capvath lo sègle XI relevan non pas d’una creacion contextuala, mès s’an ben de verai aveishut, servits per une perpetuala regenerescéncia, l’intemporalitat amèi l’universalitat..{/tab}